Les Campanyes de bienni 2016-2017 al nucli fortificat de Puig Rom (Roses, Alt Empordà) / Eva Subias Pascual, Anna Maria Puig Griessenberger, Dolors Codina Reina, José Ignacio Fiz Fernández



En: 204046 Catorzenes Jornades d'Arqueologia de les Comarques de Girona. Barcelona ; Girona ; [Caldes de Malavella] : Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura Museu d'Arqueologia de Catalunya : Universitat de Girona, Departament d'Història i Història de l'Art : Ajuntament de Caldes de Malavella, 2018. p. 357-368 : il., plàn

Bibliografia.

Métodos estadísticos y funciones SIG : una propuesta de modelado del poblamiento en el agerTarraconensis / José Ignacio Fiz Fernández
Fiz Fernández, Ignacio


En: Archivo Español de Arqueología. Madrid. Vol. 86 (2013) , p. 91-112 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en castellà i anglès.

Simulando una vía de comunicación: el tramo de la vía romana entre el Coll de Panissars y Girona / Ignacio Fiz Fernández
Fiz Fernández, Ignacio


En: Revista d'Arqueologia de Ponent. Lleida, núm. 18 (2008) , p. 203-215 : il. (Documents) 
Bibliografia. Resums en castellà i anglès.

Usos de un SIG, Sistema de Información Geográfico, en la construcción de una planimetría arqueológica para Tarragona (I) / Ignacio Fiz Fernández
Fiz Fernández, Ignacio


En: Revista d'Arqueologia de Ponent. Lleida, núm. 11-12 (2001-2002) , p. 111-121 : il. (Documents) 
Bibliografia. Resum en castellà.

Las Estrategias de comunicación digital de los museos en las redes sociales. Análisis de presencia y rendimiento de los museos de arte catalanes [Fitxer informàtic] / Federica Satta ; [dirigida per: Ignacio Fiz Fernández, Antonio Salcedo Miliani]
Satta, Federica


Tarragona : Universitat Rovira i Virgili, 2018
Dirigida per: Fiz Fernández, Ignacio; Salcedo Miliani, Antonio. Universitat Rovira i Virgili. Departament d'Història i Història de l'Art, 2018
1 recurs electrònic (289 p.)

Aquesta tesi doctoral té l'objectiu d'entendre de quina manera els museus catalans d'art estan aprofitant les xarxes socials per promoure, captar nou públic, fidelitzar-lo i amplificar de forma exponencial el seu radi d'acció. Després d'haver explorat, a la primera part, com els nous mitjans digitals i xarxes socials hagin influït de manera profunda en la societat contemporània, aquesta investigació ha posat el seu enfocament en l'ús de les plataformes socials per part dels museus internacionals i espanyols, representant un ampli ventall d'exemples concrets d'estratègies de comunicació. A més, en el present treball, s'ha intentat suplir l'escassetat d'estudis i anàlisis sobre el tema, i promoure un avenç en el coneixement sobre xarxes socials i museus, proporcionant una anàlisi al dia de les estratègies, presència i rendiment dels museus en les xarxes socials a Catalunya. Finalment s'han proporcionat els models d'estratègies més destacades de comunicació a través de xarxes socials, amb la finalitat de proporcionar una guia a què les institucions podrien referir-se a l'hora de posar en marxa la seva pròpia acció en els mitjans socials.

Evolució del poblament i el paisatge a la Cessetània occidental durant el 1r mil·leni aC [Fitxer informàtic] / Joan Canela Gràcia ; [dirigida per: Carme Belarte Franco : co-director: José Ignacio Fiz Fernández]
Canela Gràcia, Joan


Tarragona : [Universitat Rovira i Virgili], 2015
Dirigida per: Belarte Franco, Carme. Universitat Rovira i Virgili. Departament d'Història i Història de l'Art, 2014
1 recurs electrònic

La recerca desenvolupada en aquesta tesi s'ha centrat en l'evolució del poblament i el paisatge protohistòric en la Cessetània occidental. L'àmbit territorial es correspon grosso modo amb les comarques de l'Alt Camp, Baix Camp, Conca de Barberà i Tarragonès. L'estudi del poblament s'inicia en el bronze final (1150-650 aC), on s'observa una generalització de l'hàbitat a l'aire lliure en cabanes. Es tracta d'assentaments molt reduïts ocupats per petits nuclis familiars. Tot i això, la freqüentació de coves encara és important. En el primer ferro (650-550 aC) té lloc un gran canvi, amb l'aparició dels primers assentaments protourbans que disposen d'estructures complexes (muralles) i edificacions de planta ortogonal, amb l'emergència de les comunitats locals. Aquesta evolució del poblament sembla haver-se produït en l'àrea litoral, però en els sectors més interiors podrien haver tingut un desenvolupament més tardà. Durant el període ibèric, concretament en l'ibèric ple (450-200 aC) és quan es constata la jerarquització definitiva del poblament protohistòric en diferents ordres, un dels elements que indicaria l'aparició del protoestat. Els nuclis de poblament més important serien els assentaments de primer i segon ordre, grans centres urbans assumiren un rol de capitalitat respecte el seu entorn immediat i hauríem desenvolupat certes funcions administratives. L'assentament protohistòric de Tarragona hauria exercit de nucli de primer ordre i com a capital de la Cessetània. Per sota existirien els nuclis de tercer ordre, assentaments urbans de dimensions menors, i els nuclis de quart ordre de naturalesa rural. En l'ibèric final es produirà el progressiu desmantellament del model de poblament ibèric, que serà definitiu a l'entorn del 100 aC amb la construcció d'una ciutat ortogonal de tradició itàlica (Tàrraco).

Arqueologia del territori : docència i recerca / Eva Subías, Ignacio Fiz
Subías Pascual, Eva


En: Quaderns de Vilaniu : miscel·lània de l'Alt Camp. Valls, núm. 45 (2004) , p. 165-190 : il. (Quaderns d'Arqueologia) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

Quatre anys d'ensenyament de l'assignatura Arqueologia del Territori a la Universitat Rovira i Virgili han portat a una reflexió sobre els principis i els casos útils per a la formació de l'alumne i per a la seva iniciació a la recerca. Aquest procés ha estat pioner a l'Estat espanyol, on no s'imparteix com a matèria troncal dels ensenyaments d'Arqueologia. Els autors sostenen que aquesta matèria és imprescindible en la formació dels arqueòlegs tant des del punt de vista de continguts com de formació epistemològica, ja que s'adquireix a partir de casos i circumstàncies i amb una reflexió que, lluny de permetre extrapolar resultats, obliga a adaptar els instruments de pensament als diferents reptes.

Les Termes públiques de l'àrea portuària de Tàrraco Carrer de Sant Miquel de Tarragona / Josep Maria Macías Solé ed ; [pròleg Josep Guitart Duran] ; [textos: Moisés Díaz García, Ignacio Fiz Fernández, Montserrat García Noguera, et al.]



Tarragona : Institut Català d'Arqueologia Clàssica, 2004
216 p. : il. col. ; 30 cm (Documenta, 2) 
Bibliografia. Text en català i resum en anglés.
ISBN 84-8993696-X

Centuriació i estructuració del l'ager de la colònia Barcino : anàlisi arqueomorfològica i modelació del paisatge / Josep María Palet i Martínez, J. Ignacio Fiz Fernández, Héctor A. Orengo Romeu
Palet i Martínez, Josep Maria


En: Quarhis : Quaderns d'arqueologia i història de la ciutat de Barcelona. Barcelona, núm. 5 (2009) , p. 106-123 : il. (Notes i estudis) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums i síntesis en català, castellà, anglès i francès.

L'article presenta una revisió crítica dels estudis arqueomorfològics duts a terme al territori de la colònia Barcino durant la dècada dels 90. En aquests treballs s'hi proposava per primera vegada la recerca en una àrea urbana emmascarada per l'urbanisme. Aquesta circumstància va obligar a un fort replantejament metodològic per tal d'adaptar-hi la recerca. Els plantejaments de "l'escola de Besançon" foren reformulats, fonamentant l'estudi territorial en la cartografia històrica i la documentació escrita medieval i moderna. Els resultats han estat ara revisats amb material cartogràfic digital i restituïts sobre un model digital del terreny. Tota la informació ha estat inserida i analitzada amb SIG. El treball ha permès de caracteritzar amb precisió la xarxa viària romana i el model d'organització territorial que comportà la fundació de Barcino. Es presenta també la conceptualització del conjunt del Pla en el moment de la fundació colonial, a través de l'aplicació d'anàlisis SIG de visibilitats i visuals.

¿Forma Tarraconis?: la aplicación de nuevas tecnologías para una restitución planimétrica de Tarraco / Ignacio Fiz Fernández; dirigida per Joaquín Ruíz de Arbulo Bayona
Fiz Fernández, Ignacio


Dirigida per: Ruíz de Arbulo Bayona, Joaquín. Universitat de Lleida. Departament d'Història, 2004
2 vol. : il., gràf., plàn.
Text imprès per ordinador. Bibliografia.